Palanganes pel món: Can David i L'Alba

Casa de la Fabrellas, la de Girona, 23 de juliol de 2010

Amics tots,

Ja des de Catalunya i superant el jet lag de la nostra recent arribada tornem a la nostra tasca pendent que es informar als nostres seguidors de les aventures fins al moment.

Us vam abandonar a LA i cal que sabeu com va anar el nostre suplici fins arribar a casa dels oregonesos catalans.

Aventura d'autobusos nocturns. Primer el de LA-SFCO entre multitud de gent, olors corporals, dimensions estrastosfèriques de cossos refets i un llarg etcètera ens planten a SFCO a dos quarts de sis del mati. Semblàvem els dos gossos de l'anunci "Ell mai no ho faria". Pit i collons havíem de superar el dia fins el proper bus.

Era diumenge i ens en vam anar a mercat al port de SFCO a veure tòtils comprant fruita ecològica a preus impossibles per la nostra butxaca però sense euruuus donaven menjar gratis..... Ni que no us ho creieu vam fer el vermut més sa que hem fet cap dels dos fins a l'actualitat ( préssec, nectarina, panses, més préssecs de colors diferents i tots biològics). Al migdia arrossegant-nos i plorant pels racons descobrint barris castissos de SFCO i ja mig morts agonitzem a l'estació d'autobusos.

Segona nit de roncamenta fins a casa d'en David i l'Alba. Quan ens despertem al mati comencem a veure paisatge verd... vol dir que arribem a Oregon.

Benvinguda catalana, filològica i oceanogràfica. Retrobament esperadissim i com no afartamenta: barbacoa de catalanets escampats pel món a les cinc de la tarda.... Tranquilitat i bons aliments.

En David i l'Alba pensem que viuen en un pais somiat que ni ells mateixos creiem que pensaven que podia existir. Paratges idíl·lics, gent nova, interessant i acollidora i tots els imputs externs que satisfan a les dues personetes: aigua, verd, muntanya i bicis txxxx, alto, bicis amb B alta.

Els nens roses han estat acollits en una caseta luxosa i tranquila i ens sentim portats en safata d'argent (intento estar a l'alçada d'aquest collons de filòlegs de català light que saben escriure bé: Damià); Hem de recompensar els bons tractes i un bon àpat català i un traginyol de ratafia ens fa plorar a tots plegats. Nens l'Alba prèvia recepta d'internete sap preparar uns Margarites que ni els millors barmans o barwomans internacionals.

Ruta amb experts per la universitat de l'Alba, parcs naturals i platges inhòspites, ports de fotografia, bestiotes marines, que no som naltrus si no uns lleons marins amb panxes prominents com apunten a ser les nostres. Sense saber-ho, mireu que és puta el destí, com aquell qui és boig vam fer cap a una fàbrica de cerveses artesanals de la zona on vam poder exercir de sivarites catadors de cerveses de mil colors i gustos diferents fins i tot gust de colonia "Heno de Pravia" d'aquelles tan admirades per les nostres àvies respectives.

Aquestes lletres dedicades al temps compartit amb l'Alba i en David no ens poden fer oblidar a gent fugaç però que recordem amb carinyet com poden ser: la Clara (elaboradora de pans artesanals sense amassar), l'Aloma i els seus pares (que no és la Rodoreda si no dos catalanets oceanògrafs), parelles respectives i gent singular de la que no en recordem el nom, ah! i la Gabi i el seu futur espòs que amb un insult peculiar com " puta... que la boca se te vuelva chicharon" va ser tan castissa que a una revolució de quatre milions de paraules per minut ens va arribar a convidar formalment al seu casament que tindrà lloc el 19/12/2010 a Mèxic. Aprofitem l'avinantesa perquè abans que la memòria de la Dory del Nemo ens ho faci oblidar els podem desitjar que els vagi molt bé i gaudeixin de mil moments feliços.

Tombets amb els nens, converses, mil riures, records de la pàtria, la puta roja i la mare que la va parir ,i mil anècdotes ens fan feliços dels moments compartits amb els nens oregonesos.

David i Alba nosaltres també us enyorem. Cuideu-vos i entreneu el beure per aquestes festes de Nadal.

Propera entrada: aventures per NYC

Moltes gràcies a tots els que ens llegiu.

Petons!