Boston-San Francisco

San Francisco, 28 de juny del 2010

Hola familia!!!

El tema d-internet esta cardat i no tenim temps per fer una entrada com les que ens agrada fer. Nomes dir-vos que vam estar tombant per Boston amb en Leo i la Clara i que vam poder comprovar que a USA tambe tenen ciutats verdes i tranquiles amb un munt d'universitats que l'envolten.

Quan vam anar a Boston ens vam instalar a casa de la Jodie que em sembla que no us en hem parlat. Es una amiga de la Francesca que ens va acollir a casa seva durant dues nits. No us ho perdeu en el sopar de benvinguda vam gaudir de la companyia d,una veina de la Jodie de Barcelona que fa 20 anys que viu alla.

Comiat el dissabte al mati del Leo i la Clara i nosaltres comencavem solets la nostra aventura per arribar a SFCO. Viatge de quasi 8 hores per arribar a SFCO a l-altra costa dels EEUU i a les 22.15 hores arribavem a SFCO sense saber ni on collons era l-hotel. Un mangante ens va acompanyar amb el seu super cotxe, camuflat de taxi, fins a l-hotel. Tot i que ens vam acollonir pq ens pensavem que ens plumaria el viatge va ser agradable i ilegal.

No tenim paraules per explicarvos com es lhotel, nomes dir que ni quan ens casem ens envoltara tant de luju. Ja penjarem fotos. Ja hem complert els objectius que ens haviem marcat per la ciutat: passar el dia de lorgull (aixo es mereix un post a part, quan tinguem temps) nomes dirvos que hi havia mes pluma per metre quadrat que al super edredo que tenim a lhotel. Una experiencia que ens ha fet mes gais!

Dema ja agafarem el cotxe per anar a fer la ruta pels parcs naturals del pais, reseu a sant cristofol un parell de parenostres perque ara si que comenca laventura de Telma i Louis.

Merci pels missatges i mails de tots els seguidors. Petons!!!

PD:

Nen del gos i nena del carrer Iberia se us fa saber que estem be i sabem anar solets pel mon tot i que no ens ho pensessim

Com tenim a la resta de la gent? ESteu tots be? Se us envien petonets i ens agradara saber de vosaltres.....

D'Amherst a Ca la Fletcher

Boston, 25 de juliol del 2010

Benvolguts tots,

Ens plau comunicar-vos que encara som vius. Els americans són bones persones i ens tracten bé. A vegades ens costa poder comunicar-nos amb ells però nostru senyor, per sort, ens ha dotat d'un llenguatge no verbal molt ampli i internacional. 

Després del sopar de l'úlitma entrada van anar a dormir. El dia següent vam estar passejant per Amherst on el lema d'una de les samarretes universitaries era: "Amherst where only "h" is silent", evidentment en Damià ja n'ha encarregat una caixa per Nadal. Després de voltar-la durant tot el matí per el poble, penseu que amb lo gran que és, vam estar buscant-nos per l'extensió de quatre carrers la Clara, en Damià i l'Esther. Com que som una mica justos ens vam trobar a l'hora de dinar. Havent dinat vam llogar un carro per poder moure'ns per l'Estat de Massachussets.

El lloguer d'aquest cotxe ens va costar fer una tesi doctoral de les empreses del sector i les putes assegurances i cobertures que podíem tenir per si ens queia el sostre al cap.

Amb el cotxe a punt i tots carregats vam anar a visitar Northampton: la gent culta diria que és el poble on hi ha unes super universitats de "NENES", jo, i penseu que ho escriu en Damià, ho resumiria dient que era "un publuchu de tortilleres de segona regional": espero no faltar el respecte a ningú. Espereu que tinc un dilema moral amb la Fabrellas i li passo el PC fins ara col·laboraré amb aportacions indirectes: See you later!!! (siyurlater).

Fabrellas: el poble era un gran campus. No puc afirmar que les nenes fossin tortilleres o del equipo però segur que es tocaven entre elles. Mentre fèiem el guiri vam acabar entrant a una botiga d'aquelles on no s'hi troba res de bo però que ho remenes tot i hi trobes andròmines d'aquelles que només pots regalar en els mítics "enemics invisibles"... Grans objectes trobats: diari de la caca (llibre la utilitat de la qual era fer un invetari de les deposicions diàires amb la seva descripció acurada tenint en compte la textura, la solidesa, la varietat cromàtica, els aromes i la contaminació acústica); guia de NYC on t'explicaven tots els puestus on ensardinar-te per tal de ser arrestat pels cossos de seguretat;  i l'últim gran objecte, i vinculat a la sexualitat, era un llibre infantil amb un forat al mig on hi podies introduir el genital masculí. Cada pàgina era un escenari on la cigala adquiria diferents papers protagonistes.

El dia següent vam anar cap a Cape Code. En aquest moment tan emblemàtic per en Damià, li passo el teclat perquè ningú millor que ell pot explicar l'experiència d'estar envoltat de dos dels seus hobbies preferits...  Ara us ho explica.

Nens i nenes torno a ser jo. Us informo que aquest collons de Cape Code la wikipèdia diu que vol dir: "cabo bacalao", ja té conya la història venint de Northampton... No ens descentrem que ens queden moltes bestieses per compartir.

Cape Code vam determinar amb la Clara que era casa de la il·lustríssima Jessica Fletcher que per qui no en recordi la biografia és la millor detectiu d'arreu del món després del detectiu Poirot (Àngels un petonet i aquest comentari va per tu). Tots il·lusionats de saber que anavem a casa de la Fletcher (protagonista de "S'ha escrit un crim" durant més de 10 anys, per alegria dels presents vam saber que l'Àngela Lansbury encara és viva i està fent un musical a NYC amb la Catherine Zeta Jones que fent "tomate" us diré que és la dona del Michael Douglas i la protagonista de "El Zorro" (no feu males interpretacions).

Cabe Code territori eminentment GLTB és el Sitges americà. Un poblet encantador amb casetes de somni on només hi viuen pescadors, padrins, artistes, jardiners per mantenir les zones verdes i la població autòctona i forana GLTB.

Les activitats que vam realitazar en aquest petit poble de costa van ser: menjar llagosta com a sibarites el dia de la revetlla de Sant Joanr, anar de karaoke on vam conèixer la Victoria Abril americano-travesti, mirar botigues i galeries d'art i disfrutar d'un dels llocs de platja més bonics i relaxants on mai hem estat.

Vist que ja comença a ser hora de tancar la paradeta, deixarem per un altre dia la magnífica acollida que vam tenir a Boston i l'aventura posterior en aquesta ciutat americana, que segons el nostre guia, Leo pels amics, és la més antiga i el bressol de la nació d'USA.

A la platgeta del nostre hotel

Si demà tenim temps penjarem més fotos de l'aventura. Donem les gràcies a la Clara per la col·laboració nocturna de l'entrada d'avui. En Leo, per si us heu preguntat on era, ja fa hores que pesa figues, o altrament dit està roncant al quarto del costat.

De les estacions als súpers

Amherst, 21 de juliol del 2010

Ja fa gairebé 24 hores que estem per USA i evidentment ja ens ha passat de tot. El viatge, o millor dit l'aventura, no podia començar millor, vam passar una nit de festa per Barcelona abans d'agafar el vol. Ja us podeu imaginar que ens vam afartar com a berres al Bidasoa i vam anar a fer el rosa per Arena i altres locals de reputació suspitosa.

El viatge en sí, o sigui el desplaçament, va transcórrer sense incidències. Tot s'ha dir que tampoc ho vam notar ja que vam roncar durant tot el trajecte. Només ens vam despertar quan les nenes de Air France s'acostaven amb la menjadora.

Després d'unes quantes hores de vol i alguns kalimotxos fets amb amb Pepsi i vi de França made in avion vam arribar a Boston.  Durant el trajecte sols remarcarem dos moments rellevants:

- Primer: quan coneixem a la nostra companya de seient, una senyora de seixanta anys que per la seva forma de dormir peculiar vam determinar de batejar-la com "la Difunta". Com a "Difunta" determinem el fet que la dona semblava morta, o sigui, com es diu a USA "embalsamatet".

- Segon: quan a la fila de davant coneixem una familia protrotípica i mega correcte amb dues mainades encantadores que ens van fer babejar les poques estones que estàvem amb els ulls oberts.

Un cop allà havíem d'agafar dos busos per arribar fins a casa d'en Leo a Amherst. Aquest petit viatge ens va ensenyar, cosa que suposem  que ens serà útil per la vida d'USA, que una "h aspirada" pot ser vital per arribar als llocs. Una pronunciació mal feta gairebé ens fa anar a un poble que no era. Expliquem: amb el nostre gran anglès vam demanar un bitllet de bus a "amjerst" i no a "amest" i això va desembocar en un   primer moment de "Damiada-Fabrellada". Ens van comentar que no hi havia combinació per arribar fins a les dues de la matinada i només eren les sis de la tarda.... Després de trucades a en Leo i aclariments amb mala llet i  mala comunicació amb el "tiquetero" de la companyia de busos, que ja tindrà conya la història,  la "merda" de companyia es deia "Peter Pan", vam poder entendre que havíem pronunciat malament el poble i que potser ens haguéssin enviat a l'altra part d'Estats Units si ens haguessin donat el tiquet pel poble "inventat" que demanavem.

Resumint vam aconseguir tiquet i després d'esperar-nos en una estació d'autobusos dues hores vam pujar a l'autobús per arribar a casa d'en Leo. Per arribar ens feia falta fer transbord i seguint amb la tònica del  viatge: a cada transport públic que hem pujat ronquem com a socs. 

Vam fer el transbord del primer autobús sense incidents, vam canviar de bus i vam començar la segona part del trajecte. Tot i que vam intentar no dormir, perquè erem conscients del perill que això suposava , el nostre instint de berres roncadores va podre amb el nostre instint de personetes racionals vam acabar dormint com a truges. De sobte una veu ens va dir: "go go" i no us penseu pas que ens xiuxiuejava a l'orella l'Amy Whitehouse... era el conductor talla xxxxxxxl que ens avisava que havíem de sortir del bus perquè aquella era la última parada de la línia. Vam baixar a la parada del campus universitari sense llum i sense ningú a qui demanar un SOS. Després d'uns moments de pànic escènic en Leo i la Clara ens van venir a rescatar en mig de la solitària nit universitària amb un cotxe robat a la propietària de la caseta on el nen del gos s'allotja.

Després d'un bon sopar, amanit per una millor companyia, van arrenjar el campament base per dormir. Vam habilitar dos metres quadrats per convertir-lo en un espai de quatre llits individuals... Entre roncs ens vam despartar en un nou dia.

ZZZZZZZZZZZZ

El primer dia pròpiament americà ha estat una adaptació al medi: hem esmorzat pancakes, en una cafeteria 100% made in USA, hem visitat la universitat que ha acollit en Leo durant aquests mesos, hem visitat tots els supermercats de la zona repartits segons la capacitat econòmica del comprador/a, l'exigència dels paladars i la necessitat d'exquisideses per metre quadrat. No podíem ser conscients fins al moment  que el consumisme pugui arribar a aquests extrems i hi hagi tants quilòmetres d'estanteries i de varietat de productes en zones comercials que, perquè us en feu una idea ,poden ser de l'extensió de mig Girona... 

Aquesta excursió ens ha portat a preparar un sopar les consequències d'aquest són les línes que ara podeu estar llegint.

 Al bus que ens va portar de l'aeroport a la South Station de Boston

 

Damià i Fabrellas després de deborar pancakes

La casa que tapem és la d'en Leo, no la mansió de la dreta.