Bloc creat per en Damià i l'Esther

22 de juliol del 2010

Can David i L'Alba

Casa de la Fabrellas, la  de Girona,  23 de juliol de 2010

Amics tots,

Ja des de Catalunya i superant el jet lag de la nostra recent arribada tornem a la nostra tasca pendent que es informar als nostres seguidors de les aventures fins al moment.

Us vam abandonar a LA i cal que sabeu com va anar el nostre suplici fins arribar a casa dels oregonesos catalans.

Aventura d'autobusos nocturns. Primer el de LA-SFCO entre multitud de gent, olors corporals, dimensions estrastosfèriques de cossos refets i un llarg etcètera ens planten a SFCO a  dos quarts de sis del mati. Semblàvem els dos gossos de l'anunci "Ell mai no ho faria". Pit i collons havíem de superar el dia fins el proper bus.

Era diumenge i ens en vam anar a mercat al port de SFCO a veure tòtils comprant fruita ecològica a preus impossibles per la nostra butxaca però sense euruuus donaven menjar gratis..... Ni que no us ho creieu vam fer el vermut més sa que hem fet cap dels dos fins a l'actualitat ( préssec, nectarina, panses, més préssecs de colors diferents i tots biològics). Al migdia arrossegant-nos i plorant pels racons descobrint barris castissos de SFCO i ja mig morts agonitzem a l'estació d'autobusos.
Segona nit de roncamenta fins a casa d'en David i l'Alba. Quan ens despertem al mati comencem a veure paisatge verd... vol dir que arribem a Oregon.

Benvinguda catalana, filològica i oceanogràfica. Retrobament esperadissim i com no afartamenta: barbacoa de catalanets escampats pel món a les cinc de la tarda....  Tranquilitat i bons aliments.

En David i l'Alba pensem que viuen en un pais somiat que ni ells mateixos creiem que pensaven que podia existir. Paratges idíl·lics, gent nova, interessant i acollidora i tots els imputs externs que satisfan a les dues personetes: aigua, verd, muntanya i bicis txxxx, alto, bicis amb B alta.

Els nens roses han estat acollits en una caseta luxosa i tranquila i ens sentim portats en safata d'argent (intento estar a l'alçada d'aquest collons de filòlegs de català light que saben escriure bé: Damià); Hem de recompensar els bons tractes i un bon àpat català i un traginyol de ratafia ens fa plorar a tots plegats. Nens l'Alba prèvia recepta d'internete sap preparar uns Margarites que ni els millors barmans o barwomans internacionals.

Ruta amb experts per la universitat de l'Alba, parcs naturals i platges inhòspites, ports de fotografia, bestiotes marines, que no som naltrus si no uns lleons marins amb panxes prominents com apunten a ser les nostres. Sense saber-ho, mireu que és puta el destí, com aquell qui és boig vam fer cap a una fàbrica de cerveses artesanals de la zona on vam poder exercir de sivarites catadors de cerveses de mil colors i gustos diferents fins i tot gust de colonia "Heno de Pravia" d'aquelles tan admirades per les nostres àvies respectives.

Aquestes lletres dedicades al temps compartit amb l'Alba i en David no ens poden fer oblidar a gent fugaç però que recordem amb carinyet com poden ser: la Clara (elaboradora de pans artesanals sense amassar), l'Aloma i els seus pares (que no és la Rodoreda si no dos catalanets oceanògrafs), parelles respectives i gent singular de la que no en recordem el nom, ah! i la Gabi i el seu futur espòs que amb un insult peculiar com " puta... que la boca se te vuelva chicharon" va ser tan castissa que a una revolució de quatre milions de paraules per minut ens va arribar a convidar formalment al seu casament que tindrà lloc el 19/12/2010 a Mèxic. Aprofitem l'avinantesa perquè abans que la memòria de la Dory del Nemo ens ho faci oblidar els podem desitjar que els vagi molt bé i gaudeixin de mil moments feliços.

Tombets amb els nens, converses, mil riures, records de la pàtria, la puta roja i la mare que la va parir ,i mil anècdotes ens fan feliços dels moments compartits amb els nens oregonesos.

David i Alba nosaltres també us enyorem. Cuideu-vos i entreneu el beure per aquestes festes de Nadal.

Propera entrada: aventures per NYC

Moltes gràcies a tots els que ens llegiu.

Petons!

barri peculiar de SFCO

 una de les millors vistes de Corvallis


 

10 de juliol del 2010

Los Angeles "e molt gros"

Los Angeles 9 de juliol de 2010

Seguidors i admiradors tornem a informar vos de la nostra situacio a poques hores d'abandonar LA.

Aquesta ciutat de contrastos ens ha mostrat dues de les cares mes emblematiques dels EEUU. Per una banda hem pogut visitar i veure tots els icones que surten a les series i les pel.licules produides des d'aquesta ciutat. Hem passejat per Hollywood, per Venice Beach (aqui fins i tot ens vam atrevir a imitar un dels icones, vam llogar uns patins en linia per sentir-nos com un extra mes dels 'Vigiliantes de la Playa'), per West Hollywood on seguint els consells de la ja consagrada guia Lonely  vam poder degustar amb tots els sentits els millors mojitos que tan l' Esther (que hi te carrera) com jo ens hem posat a la boca fins al moment (natural, amb gerds, amb mango i amb pinya totes aquestes varietats acompanyades d'una tja de canya de sucre).

La part mes crua que tambe hem respirat la hem copsat des de l arribada amb exemeples com: respirar constantment en l'ambient olor a pixum, als vespres (perque no podem dir nit, ja que en aquest collons de ciutat la gent es retira cap a casa com les gallines, a les 21 hores ja no trobaves ni gats pel carrer), trobar a les voreres tanganes de tendes de campanya de homeless que hi passava la nit, visitar supermercats encoberts on hi havia mes armes i droga per metre quadrat que iogurts o fruita a les estanteries i un llarg etcetera que no acabariem.

La part divertida d'aquesta ciutat se l'han emportat tots els hispans que ens han hagut d'ajudar en els milers de trasports publics que hem hagut d'agafar a causa de la immensitat d'aquesta ciutat. Perque es molt grossa!!! Nosaltres acostumats a que dos parades de metro equivalen a dos carrers ens hem fet un fart de voltar com a dos beneits preguntant amunt i avall com arribar els puestos. La frase mes utilitzada ha estat "is sou far for gaulquin..." i si teniem sort ens dien "es muy lejos para ir andando, van en carro?'

Aquest mati intentant aconseguir provisions pel llarg viatge que ens espera de nits amb autobus fins a casa d'en David  hem volgut aprofitar les ultimes horetes i ens hem perdut pel barri de los Feliz i hem passejat per Bel Air... Aqui hem tornat a donar gracies a la poblacio hispana per guiar-nos, donar-nos calderilla per pagar el transport public etc... El preu que hem hagut de pagar es haver d'escoltar-nos que orgullosos hem d'estar de pertanyer a la "Roja" la millor sel.leccio, la que guanyara sense dubte el Mundial... quan tan a la Fabrellas com a mi se'ns en pixa que collons foten. (David, espero que ja tinguis les birres apunt per poder mirar la final tots juntets al nou sofa de casa teva, que ja sabem que en Dami i jo l'haurem de montar jijiji)

Be familia ens acomiadem fins a la proxima entrada!!!

PS: Xecu i Maria dormir en un cotxe quan et manca la son i per mi ha estat la primera vegada en 28 anys que tinc es molt puta ja tens rao ja, Maria (Damia).
I mira que anava amb un sac d'aquells que a mi em fan roncar com una berra i ni aixi em vaig poder concentrar pel son, gracies als moviments cismics que en Dami ocasionava cada vegada que intentava que el fred marxes tot solet! (Esther)
Bolbe noia (desperta i atenta com sempre) La mestressa del Censi sembla que de cara a l'estiu que tota cuca viu a Olot la fan treballar, aquella gent dels xumbitus..... no quedis llomada.....  Gracies per preocupar-te per la nostra salut fisica, mental i alimentaria estem el millor que podem estar.... Petonets (Damia)
Atom que sapigues que ja tinc un sac d'aquells super ligths, que per sort al ser Deca, tambe em regulen la temperatura jajaja. (Esther)





6 de juliol del 2010

Las Vegas i Grand Canyon

Las Vegas, 5 de juliol del 2010

Hola familia seguidora:


Primer de tot dir-vos que intentarem fer vos cas en els dos consells que ens doneu primer que les entrades al blog siguin mes curtes i la segonda intentar penjar les fotos. Si no ho fem mentre estem a USA, prometem fer-ne una seleccio i penjar-les a la tornada. Aquests yankis no tenen obertures per posar les targetes de camera als pc publics, i la Fabrellas ha perdut el cable de la camera al pc, no sap a quina casa ho te.

 
Arribem a las Vegas i ens trobem un desert monumental on al bell mig hi ha una ciutat on hi pots trobar de tot les 24 hores del dia: llum, casinos oberts, serveis de prostitucio que te ls ofereixen amb flyers al mig del carrer....


Arribem al nostre hotel Circus Circus i ens trobem una gran carpa de circ on a dins les 24 hores del dia hi ha qualsevol servei disponible i fins i tot un parc d'atraccions dins de cada hotel com un petit Port Aventura. Fem un tour turistic per poder coneixer l' hotel i no perdre'ns i l'endema comenca laventura per passejar pels carrers super il.luminats i amb cartells i panells enormes que ho anuncien quasi be tot. La calor a la zona es horrorosa una calor seca que ens deixa el cap mes tou del que ja el tenim. Hem anat tambe a veure un espectacle per adults del Circ du Soleil que ha estat genial.

Despres de dos dies a LV i nomes gastant-nos dos dolars a les maquines escurabutxaques (son complicadissimes d'entendre, hem d'esperar a acabar el doctorat en vici i ludopatia) vam anar cap al Grand Canyon. Durant les hores de trajecte per carreteres llargues, avorrides i desertiques els dos palanganes ens vam dedicar a fer regles de tres tot deduint conceptes que la gent a priori abans de marxar a USA ja sap pero que nosaltres els hem descobert in situ. Si algu hi veu algun fallo, que ho digui, dema ens esperen 6 hores amb bus que hem de passar d'alguna manera!
Deduccions:
- 1 euro = 0.83 centims de dolar
- 1 milla = 1.6 km
- 1 galo = 0.33 litres
Amb aquestes deduccions, certes o no, ens vam sentir super satisfets i cultes. Tenint en compte que anavem al G. Canyon i ens pensavem que era un tros de roca i no una peazo de muntanya o alguna cosa similar.

Per el Grand Canyon tot va ser espectacular, vam veure sortir i pondre's el sol des d'un dels observatoris on pots apreciar tots els colors i matisos de la muntanya. No us penseu pas que vam matinar, no no no, vam arribar a les 5 de la tarda al Parc Natural i a les 4 de la nit la fred del cotxe ens va despertar... Si... imagineu lo pitjor i encertareu... vam dormir al Chevrolet. Enyoravem les nits passades a l'almera del damia.

Quina puta nit de gossos que vam passr. Dues marmotes reconegudes internacinlment que poden dormir dretes i aquelles horetes al cotxe van costar de passar. En Damia mort de ferd al seient el conductor i fotent uns bots de Deu que semblava que volgues bolcar el cotxe i tot per la droperia de no anar al  maleter a buscar una manta. La Fabrellas morta de por perque el seny li provoca estats adulterats (de persona adulta) no veia clar dormir al cotxe pero un cop va estar embalsamada i cargolada dins del sac del Dechatlon va poder dormir pero cagant-se amb els terratremols que provocada el Damia amb els seus moviments.

El dia 4 de juliol vam tornar a Las Vegas esperant que hi hagues una gran celebracio nacional i resulta que la unica celebracio que vam veure des d'on estavem nosaltres van ser quatre focs artificials de fireta, segur que no vam llogar els xinos que venen a Blanes jajaja. Sort que vam decidir celebrar-ho pel nostre compte sopant a un mexica i anat a una discoteca de l'equipo on hi havia la festa de l'escuma i uns super gogos que anaven ballant estupendament que disposaven dun cash a la seva roba interior molt superior al que actualment disposem nosaltres al compte corrent conjunt. Que no haguem de demanar:  "Una monedeta per menjar en algun pont similar als gironinos".

Dema ja anem cap a LA i avui continuarem disfrutant del super hotel on estem allotjats, creueu els dits perque no ens pillin a la piscina, ja que hi anem il.legalment per no voler pagar una taxa complementaria.

Molts petons i abracades.

PS: Maria i Xecu, gracies per llegir-nos no patiu els nostres fetges estan en bon estat de conservacio...

1 de juliol del 2010

Aventures by car

Mamouth Lakes, 1 de juliol del 2010

Seguidors i admiradors tots,

No us penseu que us tenim abandonats pero anar pels EEUU sense Pc o Mac es un desastre, aqui nomes hi ha internet a les biblioteques publiques.
Des de l'ultim dia que us vam deixar a SFCO no ha parat de passar-nos coses, perque no es faci molt llarg i tinguem alguna cosa a explicar-vos quan us veiem face to face farem un petit resum del que ens ha passat fins ara.

SFCO: ciutat de somni on no us penseu pas que passejar-hi es facil. Es com anar a la muntanya russa, ara pujo un carrer, ara en baixo dos, ara una pendent del 10% ara una del 50%... total que vam patejar per tot San Francisco fins que vam arribar al Castro: el barri de nens i nenes que es toquen. Com que estavem assedegats de tant caminar vam entrar a un bar on la unica dona era la Fabrellas... a base de margarites (a tres dolars!!!) vam acabar torrats a les 20.30 hores de la tarda quan al carrer encara hi havia sol!!! Superada la primera prova de foc vam veure que ens calia ballar per arribar a lhotel sense fer gaire soroll... Tan de SFCO i supers locals vam acabar ballant ABBA en un local rosa. Quin fart de riure mentre tornavem a ser conscients dels nostres actes. Retorn a l hotel: odissea.... Amb tan de liquid a l estomac no podiem arribar al restroom de l hotel i vam acabar colant-nos en un Burguer per fer pipi coneixent un carpenter, altrement dit fuster de pacotilla, que ens va deixar colar i amb el que vam establir coversa de lavabo. Finalment vam tornar a l hotel 5 estrelles amb una pizza deliciosa sota el brac per acabar la nit ben sopadets.

SFCO-Modesto: Al mati seguent vam anar a recollir el nostre super Chevrolet, el nou company de viatge, per anar de ruta per California. La primera parada va ser Modesto, un poblutxu super extens on nomes hi ha motels, cases, supers i botigues cutres. Vam superar amb nota, gracies a la piscina del motel, la primera nit com a pordieseros.

Yosemite: ignorants com som, vam sortir del motel i ens van dirigir cap aquest parc natural. Ens pensavem que anavem al Aiguamolls de l'Emporda, pero sorpresa... quan vam veure el mapa, vam ser conscients que entravem a una dimensio desconeguda. Un parc natural de les dimensions de dos o tres Catalunyes. Mireu si som tontos que vam preguntar a quina hora tancaven el parc... clar que el tanquen... i avisen la gent per megafonia que han d'abandonar el recinte.... juas juas juas, alla la gent s'hi passa setmanes enteres!!! 
Farts de pedrotes decidim anar cap a Mamoth Lakes per veure com el seu nom indica: lakes (llacs) Arribem a una ciutat que amb la Fabrellas vam decidir descriure-la com a Puigcerda o Andorra de contrabando. Mai haviem vist ampolles de ron, birra i altres destilats d'aquelles dimensions... i mira que ens agrada el mam!!! (Curbet, vam veure ampolles de Capitan Morgan de 5 litres per 30 dolars eh eh eh... els eurus....)
Dormim en un motel de senderistes i professionals de la muntanya per recuperar forca veient la nostra sessio diaria de dibuixos animats ( South Park & Futurama) disfrutant d unes Lays tamany familiar  i una Coronita de litre.

Avui abans d'abandonar el verd i les pedres us voliem explicar l aventura i com no despres de veure llacs i fer una excursio d-alt risc amb neu  hem tornat sans i estalvis a una biblioteca a donar senyals de vida

Un petonas i disculpeu que no podem penjar cap foto de moment

PS: ja sabem que tothom es pregunta si ens hem perdut o no amb el cotxe, doncs i senyors i senyores, per sorpresa vostra i nostra, ens perdem menys del que ens pensavem