Los Angeles "e molt gros"

Los Angeles 9 de juliol de 2010

Seguidors i admiradors tornem a informar vos de la nostra situacio a poques hores d'abandonar LA.

Aquesta ciutat de contrastos ens ha mostrat dues de les cares mes emblematiques dels EEUU. Per una banda hem pogut visitar i veure tots els icones que surten a les series i les pel.licules produides des d'aquesta ciutat. Hem passejat per Hollywood, per Venice Beach (aqui fins i tot ens vam atrevir a imitar un dels icones, vam llogar uns patins en linia per sentir-nos com un extra mes dels 'Vigiliantes de la Playa'), per West Hollywood on seguint els consells de la ja consagrada guia Lonely  vam poder degustar amb tots els sentits els millors mojitos que tan l' Esther (que hi te carrera) com jo ens hem posat a la boca fins al moment (natural, amb gerds, amb mango i amb pinya totes aquestes varietats acompanyades d'una tja de canya de sucre).

La part mes crua que tambe hem respirat la hem copsat des de l arribada amb exemeples com: respirar constantment en l'ambient olor a pixum, als vespres (perque no podem dir nit, ja que en aquest collons de ciutat la gent es retira cap a casa com les gallines, a les 21 hores ja no trobaves ni gats pel carrer), trobar a les voreres tanganes de tendes de campanya de homeless que hi passava la nit, visitar supermercats encoberts on hi havia mes armes i droga per metre quadrat que iogurts o fruita a les estanteries i un llarg etcetera que no acabariem.

La part divertida d'aquesta ciutat se l'han emportat tots els hispans que ens han hagut d'ajudar en els milers de trasports publics que hem hagut d'agafar a causa de la immensitat d'aquesta ciutat. Perque es molt grossa!!! Nosaltres acostumats a que dos parades de metro equivalen a dos carrers ens hem fet un fart de voltar com a dos beneits preguntant amunt i avall com arribar els puestos. La frase mes utilitzada ha estat "is sou far for gaulquin..." i si teniem sort ens dien "es muy lejos para ir andando, van en carro?'

Aquest mati intentant aconseguir provisions pel llarg viatge que ens espera de nits amb autobus fins a casa d'en David  hem volgut aprofitar les ultimes horetes i ens hem perdut pel barri de los Feliz i hem passejat per Bel Air... Aqui hem tornat a donar gracies a la poblacio hispana per guiar-nos, donar-nos calderilla per pagar el transport public etc... El preu que hem hagut de pagar es haver d'escoltar-nos que orgullosos hem d'estar de pertanyer a la "Roja" la millor sel.leccio, la que guanyara sense dubte el Mundial... quan tan a la Fabrellas com a mi se'ns en pixa que collons foten. (David, espero que ja tinguis les birres apunt per poder mirar la final tots juntets al nou sofa de casa teva, que ja sabem que en Dami i jo l'haurem de montar jijiji)

Be familia ens acomiadem fins a la proxima entrada!!!

PS: Xecu i Maria dormir en un cotxe quan et manca la son i per mi ha estat la primera vegada en 28 anys que tinc es molt puta ja tens rao ja, Maria (Damia).
I mira que anava amb un sac d'aquells que a mi em fan roncar com una berra i ni aixi em vaig poder concentrar pel son, gracies als moviments cismics que en Dami ocasionava cada vegada que intentava que el fred marxes tot solet! (Esther)
Bolbe noia (desperta i atenta com sempre) La mestressa del Censi sembla que de cara a l'estiu que tota cuca viu a Olot la fan treballar, aquella gent dels xumbitus..... no quedis llomada.....  Gracies per preocupar-te per la nostra salut fisica, mental i alimentaria estem el millor que podem estar.... Petonets (Damia)
Atom que sapigues que ja tinc un sac d'aquells super ligths, que per sort al ser Deca, tambe em regulen la temperatura jajaja. (Esther)