On estava NYC??? Palanganes fins al final....

Casa d'en Damià, 30 d'agost del 2010.

Per si de cas hi ha algú que encara llegeix i segueix aquests dos beneits dir que el nom de Palanganes va com el color, a mida, ja que ja tenim uns bons collons i uns bons ovaris  tardar més d'un mes a fer la última entrada del bloc.

Suposo que encara ens queda una mica de decència i el  fet "de començar" ens porta al fet de "cal continuar-ho" ja que no podem dir "acabar-ho" perquè queden mil pixades fora de tests aventures i xascarrillus que si els voleu seguir ens encantarà compartir amb nosaltres.

Va que quan m'allargo massa i faig rotar (Damià)... A la idea i a explicar les aventures per la ciutat dels gratacels...

Espero que el meu alzheimer precoç em permeti recordar les quatre coses que volem compartir amb vosaltres i que entre els dos Pinks en fem mig i quedi un resum tardà però acceptable

Arribada des de Corvallis a NYC un súper vol que ens planta a NYC el dia 16 sense saber massa bé on anem.

Cal que agafem el metro, i tot i la distància de Girona, entenem un metro com el de BCN ... D oncs ni hablar del peluquín... El trajecte de l'aeroport fins al centre de NYC es tarda quasi una hora i mitja... ja ens pensavem que anavem a una altra ciutat!

Buscar l'hotel? Odissea o repte a superar? Merda de metros que només es connecten cap a la part de dat de la cuitat i cap a la part de baix amb línies verticals.... Arribem al centre i  vinga comptar avingudes.... sort que les matemàtiques inicials les vam superar sense anar a setembre i sabem comptar tots dos fins a les tres xifres. Avda 49 amb no sé quin travesser trobem el nostre hotelet. Genial d'exteriors i correcte d'interiors. Descarreguem dutxa i higiene personal que ens fa tornar de l'essència animal a ser tot lo personetes que podem ser...

Aquí dedicarem un petit homenatge al Joan ("Sisten" pels amics del curro) que ens va passar tot un croquis elaborat a mida per gent justeta com els presents que ens anava marcant icones i raconets per visitar.

Barreja de carrers, barris, gratacels, llums i avingudes. Gran ciutat acollidora que saps que per poc que hi puguis en algun moment proper t'hi tornaràs a teletransportar per continuar gaudint-ne.

Primera nit per cercar la nostra dosi que anava aferrant una dependència als Capitans Morgan  with coke que ja sabia demanar i fins i tot m'entenien....

Dies intensos de rutes inventades amunt i avall: edificis grandiosos, vistes excepcionals, rareses, placetes, el pulmó de la ciutat: Central Park, continuem amb la nostra cultureta de pintures i museus d'art, anem a fer el rosa, no fos cas que ens desentrenèssim i en desaprenguèssim.

Antros de barris castissos força cuits on, com no, des d'una vessant no tan luxosa i més mundana trobem una drag tronada de ciutat que ens fa riure molt mentre intentem comunicar-nos en un local de nens roses amb un espanyolet montat al dòlar.

Metros amb habitants peluts i no em refereixo a perroflàutics sinó a rates i altres espècies de la fauna salvatge.

Esther m'ajudes a continuar amb un cert interès turistic de la ciutat. Ara a mi em toca escriure les excel·lències de la ciutat. Què us haig de dir? Que ens va fascinar? Que ens vam sentir petits al mig de tant de formigó? Que vam estar a Brodway complint un dels somnis de la meva vida?... No sé gent no sé que dir-vos... Ja tinc prou feina a triar les fotos!!! (Esther)

Resumint moments importants: 

- Es va anar a veure Lion King, un musical que per pagar-ne les entrades vam haver d'hipotecar-nos els òrgans vitals, ho deixaríem en un ronyó i mig cadascú.

- Vam anar al Bronx en honor al APM. Hi vam passejar com a peix a l'aigua que per dos personetes que volen ser normaletes pot ser un indicador de risc

- Passejada per un estadi yanqui de baseball del què no en se res més que és un esport que es juga amb una pilota petita blanca i un pal anomenat .... bat.

Racons, mercats, targetaso de Visa Oro per ser guais amb uns Levi's i rejuvenir el nostre calçat amb unes Converse... que hem pogut comprovar que ens fan mal als ulls de poll.

Mainada espero que l'Esther ho puleixi

Mil petonets a tots els que han tingut la paciència de llegir-nos sense tenir un brot de còlera ni caure en una vasca infinita que els hagi desnutrit.

Esperem continuar fotent el titella amb to rosa que ens encanta i ho gaudim al 300%

Petonets

 amb el cartell de The Lion King

 la gràcia de la foto rau en què en Damià i jo sortim jajaja

PS: prometem fer una crònica només del dia de l'IOrgull i una crítica musical del concerts que hem anat aques estiu, però penseu que ara mateix els Pink Palangates viuen a 1000 km... Però no hi ha distància que el poder rosa no pugui superar.

PS2: en properes entrades donarem una exclusiva que pot canviar les nostres vides...