Bloc creat per en Damià i l'Esther

27 de setembre del 2010

28J SFCO (ja fa 40 anys!!!)

Una de les cases de la Fabrellas (Granada)

Hola a tots i totes,

ja feia dies que ens ens voltava pel cap fer una petita entrada sobre el 28J a San Francisco i finalment ha arribat el dia que tenim una estoneta per poder redactar quatre línies i penjar algunes fotos, perquè en aquest cas sí, que una imatge val més que mil paraules.

La moguda del dia de l'Orgull a San Francisco comença ben d'hora, la desfilada és a les 10h del matí. La gent ja hi va una mica abans per agafar lloc, és com anar a esperar els Reis Mags, has de portar els estris necessaris per aguantar gairebé 5 hores de carrosses i nens i nenes roses. La gent porta una cadira, una nevera, molt de menjar i un munt de trastos que no serveixen per res més que per fer nosa .. en fi una fauna realment esperpèntica.
 
La desfilada comença amb un munt de nenes roses sobre una Harley, sí sí sí ho heu llegit bé, allò era un remat de bolleres sobre rodes brutal... mai havíem vist tantes camioneres per metre quadrat! Un cop va haver passat aquesta motoritzada ve el torn del remat dels oficis. Totes les professions que us pogueu imaginar tenen un espai sobre l'esfalt: bombers, policies, escombriaires, mestres... i fins i tot pastissers... també un bon quadre costumista per contemplar! 
Després dels oficis trobem el quadre de les marques comercials, per flipar, les empreses paguen una pasta  per desfilar el dia de l'orgull un munt de bancs, cerveses, partits polítics montant el xou per atraure l'atenció del personal gai... és ben bé... Aquesta part de la desfilada té el seu punt perquè t'omplen de porqueries fins a dalt de tot, que si mocadors, pegatines, pots per fer bombolles de colors... un munt de merda que ens va servir per fer les mil i una conyes que us pogueu imaginar jajaja.

I finalment venen les carrosses dels gais professionals tot de nens de plàstic amb la música a tot drap per anar-te ambientant per acabar la festa del 28J amb concerts al carrer, paradetes de menjar, paradetes de roba i sobretot adolescents borratxos... i tot això a les 2h del migdia amb una cleca de sol quen ens va cremar el nas i les potes de gall que ja ens comencen a sortir.
La de gent rara que vam veure pel carrer ballant, endrogant-se, menjant, bebent... de veritat que no hi ha paraules per explicar la gran moguda que és el Dia de l'Ogull a San Francisco.
Com que ja sabem que a vegades, per no dir sempre, fem els posts massa llargs us deixem amb una selecció de fotos perquè us pogueu fer la idea de com és el dia de l'orgull.

Àpali, un petó ben fort.


grup de bolleres motoritzades


bolleria masculina


els/les polis roses

fauna I


f
fauna II

els nens roses de l'escombra


fauna III


fauna IV




8 de setembre del 2010

On estava NYC??? Palanganes fins al final....

Casa d'en Damià, 30 d'agost del 2010.


Per si de cas hi ha algú que encara llegeix i segueix aquests dos beneits dir que el nom de Palanganes va com el color, a mida, ja que ja tenim uns bons collons i uns bons ovaris  tardar més d'un mes a fer la última entrada del bloc.

Suposo que encara ens queda una mica de decència i el  fet "de començar" ens porta al fet de "cal continuar-ho" ja que no podem dir "acabar-ho" perquè queden mil pixades fora de tests aventures i xascarrillus que si els voleu seguir ens encantarà compartir amb nosaltres.

Va que quan m'allargo massa i faig rotar (Damià)... A la idea i a explicar les aventures per la ciutat dels gratacels...

Espero que el meu alzheimer precoç em permeti recordar les quatre coses que volem compartir amb vosaltres i que entre els dos Pinks en fem mig i quedi un resum tardà però acceptable

Arribada des de Corvallis a NYC un súper vol que ens planta a NYC el dia 16 sense saber massa bé on anem.

Cal que agafem el metro, i tot i la distància de Girona, entenem un metro com el de BCN ... D oncs ni hablar del peluquín... El trajecte de l'aeroport fins al centre de NYC es tarda quasi una hora i mitja... ja ens pensavem que anavem a una altra ciutat!

Buscar l'hotel? Odissea o repte a superar? Merda de metros que només es connecten cap a la part de dat de la cuitat i cap a la part de baix amb línies verticals.... Arribem al centre i  vinga comptar avingudes.... sort que les matemàtiques inicials les vam superar sense anar a setembre i sabem comptar tots dos fins a les tres xifres. Avda 49 amb no sé quin travesser trobem el nostre hotelet. Genial d'exteriors i correcte d'interiors. Descarreguem dutxa i higiene personal que ens fa tornar de l'essència animal a ser tot lo personetes que podem ser...

Aquí dedicarem un petit homenatge al Joan ("Sisten" pels amics del curro) que ens va passar tot un croquis elaborat a mida per gent justeta com els presents que ens anava marcant icones i raconets per visitar.

Barreja de carrers, barris, gratacels, llums i avingudes. Gran ciutat acollidora que saps que per poc que hi puguis en algun moment proper t'hi tornaràs a teletransportar per continuar gaudint-ne.

Primera nit per cercar la nostra dosi que anava aferrant una dependència als Capitans Morgan  with coke que ja sabia demanar i fins i tot m'entenien....

Dies intensos de rutes inventades amunt i avall: edificis grandiosos, vistes excepcionals, rareses, placetes, el pulmó de la ciutat: Central Park, continuem amb la nostra cultureta de pintures i museus d'art, anem a fer el rosa, no fos cas que ens desentrenèssim i en desaprenguèssim.

Antros de barris castissos força cuits on, com no, des d'una vessant no tan luxosa i més mundana trobem una drag tronada de ciutat que ens fa riure molt mentre intentem comunicar-nos en un local de nens roses amb un espanyolet montat al dòlar.

Metros amb habitants peluts i no em refereixo a perroflàutics sinó a rates i altres espècies de la fauna salvatge.

Esther m'ajudes a continuar amb un cert interès turistic de la ciutat. Ara a mi em toca escriure les excel·lències de la ciutat. Què us haig de dir? Que ens va fascinar? Que ens vam sentir petits al mig de tant de formigó? Que vam estar a Brodway complint un dels somnis de la meva vida?... No sé gent no sé que dir-vos... Ja tinc prou feina a triar les fotos!!! (Esther)

Resumint moments importants: 

- Es va anar a veure Lion King, un musical que per pagar-ne les entrades vam haver d'hipotecar-nos els òrgans vitals, ho deixaríem en un ronyó i mig cadascú.

- Vam anar al Bronx en honor al APM. Hi vam passejar com a peix a l'aigua que per dos personetes que volen ser normaletes pot ser un indicador de risc

- Passejada per un estadi yanqui de baseball del què no en se res més que és un esport que es juga amb una pilota petita blanca i un pal anomenat .... bat.

Racons, mercats, targetaso de Visa Oro per ser guais amb uns Levi's i rejuvenir el nostre calçat amb unes Converse... que hem pogut comprovar que ens fan mal als ulls de poll.

Mainada espero que l'Esther ho puleixi

Mil petonets a tots els que han tingut la paciència de llegir-nos sense tenir un brot de còlera ni caure en una vasca infinita que els hagi desnutrit.

Esperem continuar fotent el titella amb to rosa que ens encanta i ho gaudim al 300%

Petonets

 amb el cartell de The Lion King

 la gràcia de la foto rau en què en Damià i jo sortim jajaja

PS: prometem fer una crònica només del dia de l'IOrgull i una crítica musical del concerts que hem anat aques estiu, però penseu que ara mateix els Pink Palangates viuen a 1000 km... Però no hi ha distància que el poder rosa no pugui superar.
PS2: en properes entrades donarem una exclusiva que pot canviar les nostres vides...