Bones família, amics i seguidors:
Sembla que siguem famosos però tranquils continuem sent tan palanganes com sempre i amb intenció de continuar-ho sent durant molt i molt de temps. Encara no ens hem apuntat a cap programa de televisió d'aquells que convius amb gent durant 24 hores. Ho vam intentar però, de tant palanganes que som es van pensar que érem actors...
Recordeu la última palangada que ens ha passat pel cap? La història de les meravelles, no?
Doncs bé, aprofitant l'excursioneta que vam fer per terres "romano-alianeses", que no lioneses, pel casament de la Fra i en Nicola vam iniciar el projecte.
Ja sabeu que som de la "Confreria de la Virgen del Puño Cerrado" per tant havíem d'aprofitar bé el bitllet d'avió i fer un 2x1: casament + meravella del món.
A la primera parada que vam fer a Itàlia, a Roma, pel primer casament dels nostres italians, vam decidir que el millor moment que teníem per anar a visitar una gran meravella del món era a la nit com tots sabem... -penseu el que hagueu de pensar i recordeu que som palanganes-. Vam anar a fer una excursioneta nocturna amb la Marta, l'Iñigo, en Leo, la Silvia i la Clara per veure aquell gran raconet...
Ara potser hauriem de parlar una mica del Coliseu, oi?
Uf! Ens foteu en un "apretu" greu.... Què voleu que us expliquem... Nosaltres, pobres palanganes, una filòloga i, l'altre educador social... Qualsevol cosa que us diem no podrà fer justícia a la sensació que ens produir: majestuós, súper ben il·luminat i una gran mega estructura que et fa respirar història per tot arreu....
Cal agrair al nostre guia turístic particular que en les seves terres va fer d'amfitrió súper bé: moltes gràcies "Nen del Gos".
Visualment impressionant, impactant... De fet com tot Roma en general...
També ens va impactar un petit raconet sense importància, La Fontana di Trevi... Tota ella il·luminada, espectacular... Per un moment ens vam sentir com en Mastroianni i la Ekberg a la "Dolce Vitta". Vam estar a punt de treure'ns la roba i saltar a la font per banyar-nos talment com ho mostrava en Fellini al film... No ho volíem fer per semblar artistes de cine, no... era per recollir la quantitat d'euros que hi havia al fons de la Fontana... Evidentment el seny dels nostres compnays de viatge, i el fred que feia ens van parar a temps.
Grans moments italians per recordar són les excursions amb el Twingo, pebrots per plorar, àpats gloriosos també per plorar i no de pena si no de plaer tot i que encara a dia d'avui n'estem patint les seves conseqüències a les bàscules... Companyies, riures, "eventus" irrepetibles com els casaments "made in Italy" i veure als nostres amics més guapos que mai.
(petit entrant...)
Aprofitem per fer un visca els nuvis! I que sigueu molt feliços!
No desbarrarem més continuarem fent camí.....
PD: Potser els pink volem una segona residència comunitària a Aliano lloc del què en vam quedar enamorats i ja en vam triar el "cuxitril" per viure-hi...
(menjador amb llar de foc de la nostra futura casa d'Alino, per no perdre els bons costums hi vam anar de nit)
(fotos que demostren que hem estat al Coliseu, com podeu comprovar portem una samarreta feta especialment per anar lluint als nsotres propers viatges)
