Bloc creat per en Damià i l'Esther

19 d’agost del 2011

Recta final a can Lama


Hola a tots i totes,

com ja sabeu aixo s'acaba d'aqui a menys de 72 hores ja tornarem a trepitjar terres catalanes per poder degustar un bon entrepa de pernil salat o un bon guarro made in Pippers.

Els Pink anem millorant, ja sabem perque s'ha d'anar a Amristar... a veure el Golden Temple!!!. Un peazo de temple amb una cupula feta d'or, de fet es com el Vatica pels Sijj. L'estructura i la organitzacio per la visita al monument son espectaculars: ventiladors mentre fas cua, para-sols per no cremar-te... Ja li agradaria al Papa tenir aquesta organitzacio al Vatica! Ens vam comportar com a senyors, no la vam cagar amb res... fins i tot vam donar un donatiu a una de les figuretes que hi ha al temple com a bons semeritans que som... jijiji.
Despres de visitar aquest temple i com que ens van quedar ganes de fer de guiri vam anar a visitar el temple de Mata. Una mena de casa de la risa, d'aquelles que trobes a les Fires de Girona i que hi puges quan tens cinc anys, on les dones hindus que volen quedar en cinta passen per un circuit ple de trampes, aigua, tunels i simbologies religioses per tal de poder procrear i augmentar la poblacio del pais... Sense dubte una palanganada mes al cv Pink.

Arribada a Mcleod despres de 6 hores amb bus. Sis hores donen per molt, i a mes si vas a 30 kms/h, mireu si en van condir que vam fer tres amics: una parella manyica i una argentina de Bs As. Doncs be ens vam caure tan be que ja vam fer equip i compartir despotricades del pais que ens acull.
Mc Leod , que vam veure que era com la Vall de nuria, Camprodon o ja va per tu aixo Barnada: Beget....
Un lloc excessivament tranquil ple de comercos per guiris que pot semblar el carrer principal de botiguetes d Andorra i com no la casa del Dalai Lama...
Primera nit de festa amb noves incorporacions i deixant el local, amb un nom significatiu "Carpe Diem" sense existencies de cerveses... Com ens hi va ajudar el redactor del Mundo de Gracia... 
Avui visita a Cal Dalai: senyor d'edat indeterminada que es conserva intacte segle rere segle... Tranquils el budisme tampoc ens ha fet veure la llum... Continuem igual de desviats... Tampoc hem tingut una crida divina per apuntarnos a un curs de yoga o reiki...
Be gent, ara si que us podem dir que ens veiem a Girona!
Una forta abracada per tots!

2 comentaris:

  1. Ha estat molt ràpid això, però em tranquil·litza veure que no heu rebut cap il·luminació rara :)

    ResponElimina
  2. David,
    encara ens queden entrades per fer tranquil que l'Índia ens ha donat i ens donarà molt de joc ;)
    Per cert com va tot? Com esteu?
    Una abraçada ben forta,
    e.

    ResponElimina