Benvolguts tots,
Ens plau comunicar-vos que encara som vius. Els americans són bones persones i ens tracten bé. A vegades ens costa poder comunicar-nos amb ells però nostru senyor, per sort, ens ha dotat d'un llenguatge no verbal molt ampli i internacional.
Després del sopar de l'úlitma entrada van anar a dormir. El dia següent vam estar passejant per Amherst on el lema d'una de les samarretes universitaries era: "Amherst where only "h" is silent", evidentment en Damià ja n'ha encarregat una caixa per Nadal. Després de voltar-la durant tot el matí per el poble, penseu que amb lo gran que és, vam estar buscant-nos per l'extensió de quatre carrers la Clara, en Damià i l'Esther. Com que som una mica justos ens vam trobar a l'hora de dinar. Havent dinat vam llogar un carro per poder moure'ns per l'Estat de Massachussets.
El lloguer d'aquest cotxe ens va costar fer una tesi doctoral de les empreses del sector i les putes assegurances i cobertures que podíem tenir per si ens queia el sostre al cap.
Amb el cotxe a punt i tots carregats vam anar a visitar Northampton: la gent culta diria que és el poble on hi ha unes super universitats de "NENES", jo, i penseu que ho escriu en Damià, ho resumiria dient que era "un publuchu de tortilleres de segona regional": espero no faltar el respecte a ningú. Espereu que tinc un dilema moral amb la Fabrellas i li passo el PC fins ara col·laboraré amb aportacions indirectes: See you later!!! (siyurlater).
Fabrellas: el poble era un gran campus. No puc afirmar que les nenes fossin tortilleres o del equipo però segur que es tocaven entre elles. Mentre fèiem el guiri vam acabar entrant a una botiga d'aquelles on no s'hi troba res de bo però que ho remenes tot i hi trobes andròmines d'aquelles que només pots regalar en els mítics "enemics invisibles"... Grans objectes trobats: diari de la caca (llibre la utilitat de la qual era fer un invetari de les deposicions diàires amb la seva descripció acurada tenint en compte la textura, la solidesa, la varietat cromàtica, els aromes i la contaminació acústica); guia de NYC on t'explicaven tots els puestus on ensardinar-te per tal de ser arrestat pels cossos de seguretat; i l'últim gran objecte, i vinculat a la sexualitat, era un llibre infantil amb un forat al mig on hi podies introduir el genital masculí. Cada pàgina era un escenari on la cigala adquiria diferents papers protagonistes.
El dia següent vam anar cap a Cape Code. En aquest moment tan emblemàtic per en Damià, li passo el teclat perquè ningú millor que ell pot explicar l'experiència d'estar envoltat de dos dels seus hobbies preferits... Ara us ho explica.
Nens i nenes torno a ser jo. Us informo que aquest collons de Cape Code la wikipèdia diu que vol dir: "cabo bacalao", ja té conya la història venint de Northampton... No ens descentrem que ens queden moltes bestieses per compartir.
Cape Code vam determinar amb la Clara que era casa de la il·lustríssima Jessica Fletcher que per qui no en recordi la biografia és la millor detectiu d'arreu del món després del detectiu Poirot (Àngels un petonet i aquest comentari va per tu). Tots il·lusionats de saber que anavem a casa de la Fletcher (protagonista de "S'ha escrit un crim" durant més de 10 anys, per alegria dels presents vam saber que l'Àngela Lansbury encara és viva i està fent un musical a NYC amb la Catherine Zeta Jones que fent "tomate" us diré que és la dona del Michael Douglas i la protagonista de "El Zorro" (no feu males interpretacions).
Cabe Code territori eminentment GLTB és el Sitges americà. Un poblet encantador amb casetes de somni on només hi viuen pescadors, padrins, artistes, jardiners per mantenir les zones verdes i la població autòctona i forana GLTB.
Les activitats que vam realitazar en aquest petit poble de costa van ser: menjar llagosta com a sibarites el dia de la revetlla de Sant Joanr, anar de karaoke on vam conèixer la Victoria Abril americano-travesti, mirar botigues i galeries d'art i disfrutar d'un dels llocs de platja més bonics i relaxants on mai hem estat.
Vist que ja comença a ser hora de tancar la paradeta, deixarem per un altre dia la magnífica acollida que vam tenir a Boston i l'aventura posterior en aquesta ciutat americana, que segons el nostre guia, Leo pels amics, és la més antiga i el bressol de la nació d'USA.
El lloguer d'aquest cotxe ens va costar fer una tesi doctoral de les empreses del sector i les putes assegurances i cobertures que podíem tenir per si ens queia el sostre al cap.
Amb el cotxe a punt i tots carregats vam anar a visitar Northampton: la gent culta diria que és el poble on hi ha unes super universitats de "NENES", jo, i penseu que ho escriu en Damià, ho resumiria dient que era "un publuchu de tortilleres de segona regional": espero no faltar el respecte a ningú. Espereu que tinc un dilema moral amb la Fabrellas i li passo el PC fins ara col·laboraré amb aportacions indirectes: See you later!!! (siyurlater).
Fabrellas: el poble era un gran campus. No puc afirmar que les nenes fossin tortilleres o del equipo però segur que es tocaven entre elles. Mentre fèiem el guiri vam acabar entrant a una botiga d'aquelles on no s'hi troba res de bo però que ho remenes tot i hi trobes andròmines d'aquelles que només pots regalar en els mítics "enemics invisibles"... Grans objectes trobats: diari de la caca (llibre la utilitat de la qual era fer un invetari de les deposicions diàires amb la seva descripció acurada tenint en compte la textura, la solidesa, la varietat cromàtica, els aromes i la contaminació acústica); guia de NYC on t'explicaven tots els puestus on ensardinar-te per tal de ser arrestat pels cossos de seguretat; i l'últim gran objecte, i vinculat a la sexualitat, era un llibre infantil amb un forat al mig on hi podies introduir el genital masculí. Cada pàgina era un escenari on la cigala adquiria diferents papers protagonistes.
El dia següent vam anar cap a Cape Code. En aquest moment tan emblemàtic per en Damià, li passo el teclat perquè ningú millor que ell pot explicar l'experiència d'estar envoltat de dos dels seus hobbies preferits... Ara us ho explica.
Nens i nenes torno a ser jo. Us informo que aquest collons de Cape Code la wikipèdia diu que vol dir: "cabo bacalao", ja té conya la història venint de Northampton... No ens descentrem que ens queden moltes bestieses per compartir.
Cape Code vam determinar amb la Clara que era casa de la il·lustríssima Jessica Fletcher que per qui no en recordi la biografia és la millor detectiu d'arreu del món després del detectiu Poirot (Àngels un petonet i aquest comentari va per tu). Tots il·lusionats de saber que anavem a casa de la Fletcher (protagonista de "S'ha escrit un crim" durant més de 10 anys, per alegria dels presents vam saber que l'Àngela Lansbury encara és viva i està fent un musical a NYC amb la Catherine Zeta Jones que fent "tomate" us diré que és la dona del Michael Douglas i la protagonista de "El Zorro" (no feu males interpretacions).
Cabe Code territori eminentment GLTB és el Sitges americà. Un poblet encantador amb casetes de somni on només hi viuen pescadors, padrins, artistes, jardiners per mantenir les zones verdes i la població autòctona i forana GLTB.
Les activitats que vam realitazar en aquest petit poble de costa van ser: menjar llagosta com a sibarites el dia de la revetlla de Sant Joanr, anar de karaoke on vam conèixer la Victoria Abril americano-travesti, mirar botigues i galeries d'art i disfrutar d'un dels llocs de platja més bonics i relaxants on mai hem estat.
Vist que ja comença a ser hora de tancar la paradeta, deixarem per un altre dia la magnífica acollida que vam tenir a Boston i l'aventura posterior en aquesta ciutat americana, que segons el nostre guia, Leo pels amics, és la més antiga i el bressol de la nació d'USA.
A la platgeta del nostre hotel
Si demà tenim temps penjarem més fotos de l'aventura. Donem les gràcies a la Clara per la col·laboració nocturna de l'entrada d'avui. En Leo, per si us heu preguntat on era, ja fa hores que pesa figues, o altrament dit està roncant al quarto del costat.
Hola Nins!!!
ResponEliminaFote-ho una cara de felicitat impressionant.
Veu fer banyi-to?!?
Petons!!
Martha
eh pendons!!! Mare meva, pinta molt bé! si és que el que no us passi a vosaltres no existeix!!
ResponEliminaUn petó des de Girona!!
ISA