Dijous, 9 d'agost del 2012 - Pub The Frogs - Cus(z)co - Happy Hour de mojitos peruans
Hola de nou a tots.
Us pensaveu que erem morts? Quants dies feia que consultaveu les necrologiques del Punt i del Diari de Girona? Doncs ni "hablar del peluquin" som vius, amb un any mes, amb el mateix palanganisme de l'any passat i amb una nova meravella per anar a visitar: el Machu Pichu.
Dos dies abans d'agafar l'avio, per tal de pendre consciencia del ponxos que aniriem trobant al llarg d'un mes amb pit i collons vam regalar-nos un caprici amb resultats assegurats per anar recordant durant el viatge, un concertas de la Rosana al Poble Espanyol que ens va fer suar mes que l'ascencio a una ruina peruana. Vam deixar la roba com si haguessim corregut la mitja marato de Banyoles pero el premi final va valer la pena: uns minuts compartits amb ella i una abracada reconfortant... Aquesta dona es recordara de nosaltres... Ens veurem en propers concerts amb la "Limpia que no guapa".
Cal que us diguem que en aquesta nova aventura tenim quatre persones sofertes que ens han acceptat per compartir l'aventura ells amb nosaltres o nosaltres amb ells, segons es miri. Sabem que tan l'Isa, com en Quim, com l'Agata com la Iolanda estan carregats de paciencia i bona voluntat per aguantar-nos... Els ho agraim per endavant.
Aixi doncs dilluns dia 06 d'agost al mati iniciem aventura i despres de 30 hores de vols i conexions d'avions ja comencavem a tenir nafres a l'os de la cua.... pero vam poder arribar a CUSCO ( primer punt de sortida del nostre recorregut turistic per Peru)
No s'accepta cap broma facil sobre el nom de CUS(Z)CO, l'antiga capital Quetchua. Per mes que els Pinks podem ser escatologics i irreverents no feu l'associacio d'idees del nom de la ciutat amb les ventositats humanes.... Hem intentat evitar-lo de totes totes.
Del nostre pas per Cusco tan sols direm quatre coses rapides: el mal d'altura existeix, els dos Pinks en donem fe i no us penseu pas que us estem parlant pas d'una nit boja a la Festa Major d'Olot en la que ens haguem amorrat a un sortidor de ratafia... Tal com en diuen a la zona el "Soroche" ens va fer estragos!!!!!
Recuperats tan sols direm en relacio a Cusco i en extensio del poc que coneixem del Peru que :
- La gent per moltes sopetes que mengi no passa del metre i mig d'alcada.
- Els mitjans de transport no tenen limit de passatgers, per exemple en un "Micromachine" de 4 places ens hi vam anxovar 7 enargumens.
- Qualsevol destinacio "Made in hippie" comporta gossos sarnosos i pantalons de ratlles a qualsevol botiga per mes que quan busques aquestes vestimentes en els autoctons no tens capacitat humana de trobar-la. Abans un invident trobaria en Wally en un dels llibres "Buscant a Wally" .
- El "Quetchua" va mes enlla de la marca patrocinadora dels motxilleros de segona categoria.
- Tots els "licenciados" poden tenir a la seva vida un "Machu Pichu" ja sigui un esclau treballant en negre o tenint quatre fotos al Facebook d'haver visitat aquesta gran meravella.
PD: Ara poden entendre el titol de l'entrada del blog?
PD 2: Podeu ser prou palanganes i preguntar-nos totes aquelles coses que us heu preguntat sobre aquest pais i ningu ni tan sols la Wiquipedia us ha pogut resoldre. Intentarem donar llum a les vostres questions.
